De les ‘dides’ als bancs de llet
El paper de les ‘dides’ ha estat fonamental al llarg de la història de la humanitat per reduir la mortalitat infantil. Durant molts segles, la llet materna d’una altra dona era l’única alternativa per als nens que no rebien llet de la seva mare. Quan una dona moria en el part, o estava malalta, s’havia de desplaçar o no tenia prou llet, les dones de la seva comunitat que estaven alletant es feien càrrec de donar el pit al nen tant de temps com fos necessari. Eren les anomenades ‘dides’, un servei que va convertir-se en ‘ofici’.
Aquesta xarxa solidària entre dones va canviar radicalment a occident amb la revolució industrial i la incorporació de la dona al treball. Durant el s. XIX i primers del XX, la funció de les dides va anar desapareixent i davant la dificultat de trobar llet materna per als nens hospitalitzats, es van crear els primers bancs de llet.
Els primers bancs de llet neixen a primers del s. XX
El primer banc que es coneix es va crear a Àustria el 1909. Poc després, el 1911 s’obre a Boston el primer dels EUA, el “Boston Wet Nurses Directory“. Aquest comptava amb 8 dides que vivien al banc i que alletaven els nens directament o s’extreien la llet per donar-la. Aquest banc va ser dels primers a distribuir instruccions higièniques, de dieta i de com extreure’s la llet entre les donants.
El primer banc que es coneix es va crear a Àustria el 1909
Un dels principals reptes que van afrontar els bancs els primers anys d’aparèixer va ser com aconseguir preservar la llet, ja que aleshores no hi havia refrigeradors.
El 1909 dos metges alemanys van aconseguir conservar la llet durant 32 dies amb peròxid d’hidrogen. I no va ser fins al 1930 que el Banc de llet de Boston va posar en marxa un sistema de refrigeració ràpida que va representar un salt decidiu en el repte de conservar la llet. El 1936 es va desenvolupar un sistema de pasteurització de la llet que aconseguia mantenir-la estèril durant 2 anys. En aquella època existien ja 12 bancs de llet als EUA.
Un dels principals reptes dels primers anys bancs ser com preservar la llet, ja que aleshores no hi havia refrigeradors
A l’Estat s’implanta el model francès que optava per administrar llet de vaca
Pel que fa a casa nostra, l’arrencada dels bancs de llet va ser una mica diferent, ja que va importar el model francès que naixia dels “Consultoris de Nens de Pit i Gota de Llet“. A la mateixa època que a Àustria, Alemanya i els EUA arrencaven els bancs de llet, a França naixien aquests consultoris per a lactants en què atenien a mares que no podien alletar i els oferien com a alternativa la lactància artificial. Se sap que ja l’any 1898, a França s’esterilitzava llet de vaca a temperatures d’entre 105-115 ªC durant un quart d’hora.
Aquest model basat en la distribució de llet que no era de mare és el que va arribar a Espanya de la mà del dr. Francisco Vidal Soares. El 1890 es va obrir a Barcelona el primer consultori gratuït per alletar nens on també s’hi donava llet de vaca esterilitzada i farina. Més tard, el 1904, Rafael Ulecia y Cardona funda a Madrid el primer “Consultorio de Niños de Pecho y Gota de Leche”. A partir d’aleshores, van proliferar a diverses ciutats de l’Estat.
El VIH i la comercialització de la llet de fórmula frenen els bancs de llet
Als anys 40, coincidint amb la 2a Guerra Mundial es produeix la primera gran expansió dels bancs de llet materna a molts països d’Europa, també a Brasil i als EUA. Però a finals del s. XX amb l’aparició del VIH i la constatació de la transmissió del virus a través de la llet de la mare, els bancs de llet van patir una sacsejada important i molts van tancar. La comercialització de les fórmules de llet artificial per a prematurs, també hi va contribuir en gran mesura.
A finals del s. XX amb l’aparició del VIH, els bancs de llet van patir una sacsejada important
Els bancs que llavors van continuar van haver d’aplicar mesures estrictes de control i processament de la llet rebuda per evitar la transmissió de malalties infecciosses als nens. La pasteurització i la congelació de la llet seran els sistemes més fiables d’esterilització, ja que alhora preservaran la major part dels beneficis de la llet materna.
El 1990 es regularitza el funcionament dels bancs amb uns protocols de compliment obligatori per assegurar l’esterilització de la llet i això fa que, a partir del 1995, comencin a ressorgir els bancs de llet arreu del món.
A Espanya, la creació de bancs de llet és molt recent, fa 15 anys i a Catalunya, en fa 5. A principis de segle s’impulsa la lactància materna entre els nens malalts i prematurs i, a gairebé la meitat de serveis de Neonatologia, la llet materna es congela i s’emmagatzema per a donar-la al fill propi.
A Catalunya, el Banc de Llet, integrat dins el Banc de Sang i Teixits ha celebrat el 5è aniversari aquest any
El 2001 es va crear a Palma de Mallorca el primer banc de llet materna de l’Estat, i només 6 anys després, es va crear el de la Comunitat de Madrid, a l’Hospital 12 d’Octubre. A partir de llavors, la xarxa s’ha multiplicat i ara ja existeixen bancs o experiències similars a Granada, València, Barcelona, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, Galícia, Sevilla, Cantàbria i Astúries. A Catalunya, el Banc de Llet, integrat dins el Banc de Sang i Teixits ha celebrat el 5è aniversari aquest any i durant aquest període, unes 2500 mares han donat llet materna.
Fonts:
– Informe sobre los bancos de leche de madre. Situación en España. Asociación de Neonatología del Hospital 12 de Octubre. Dra. CarmenR. Pallós. Oct.2005
– Guías de los Bancos de Leche Materna de la AEBLH. Aspectos comunes de los Bancos de Leche.
