La incompatibilitat entre mare i fetus per la sang
Les dues classificacions de grups sanguinis més comuns són l’ABO i el grup Rh. A l’hora de fer transfusions s’han de tenir sempre en compte, però en el cas del grup Rh és molt important de tenir-lo en compte en un dels moments més destacats de la vida: durant l’embaràs. Hi ha una malaltia anomenada Malaltia hemolítica del nadó que es desenvolupa quan existeix una incompatibilitat entre els tipus de sang de la mare i la del nen. Per tant, en tots els embarassos, s’ha de tenir en compte sempre si la mare gestant i el fetus tenen la mateixa sang.
Quan es produeix la incompatibilitat entre les dues sangs?
Passa quan la mare amb una sang Rh- té un fill amb una sang Rh+ (heretada del pare, que és Rh+). El sistema immunològic de la mare veu els glòbuls vermells Rh + del nadó com una amenaça perquè són estranys. I llavors, el cos reacciona igual que quan detecta que ha entrat un bacteri, el sistema de defensa fabrica anticossos per combatre i destruir les cèl·lules invasores.
Les dues sangs ‘xoquen’ i la mare produeix anticossos que ‘ataquen’ el nadó
La classificació Rh distingeix les persones que tenen un antigen anomenat D. Es diu que una persona és Rh+ si té l’antigen D. Si no el té, és Rh-. Aquests antígens són substàncies que estan enganxades als glòbuls vermells i que reaccionen formant anticossos quan entren en contacte amb un altre tipus de sang que no el té.
Per tant, si s’administra sang Rh+ a una persona que és Rh-, aquesta darrera pot formar anticossos en contra de l’antigen D perquè és una substància desconeguda. Què passa amb aquests anticossos anti D? Doncs que es converteixen en armes contra el suposat ‘atac’ i es poden fixar a la superfície dels glòbuls vermells i destruir-los. És a dir, tenim un problema d’incompatibilitat de grups sanguinis.
Precisament, això és el que passa a les dones embarassades que són Rh- i en canvi, com que el pare és Rh+, per probabilitat, el fetus té Rh+. En aquest cas, els anticossos poden passar de la mare al fill i destruir-li els glòbuls vermells produint la Malaltia hemolítica del nadó, que fa anys era de molta gravetat.
Si els glòbuls vermells duren prop de 120 dies al cos, en aquests casos, són destruïts abans del normal i poden provocar anèmia, icterícia greu i edema sota la superfície de la pell, entre altres símptomes.
Un trastorn que es produeix sobretot en el segon embaràs
La Malaltia hemolítica del nadó es desencadena durant el part, quan la placenta es desprèn, però pot passar en d’altres moments en què hi hagi mescla de les cèl·lules de la sang de la mare i el fill: durant un avortament, amb una caiguda, o durant alguna prova prenatal invasora, per exemple.
Un 60% de les mares Rh – negatiu són portadores d’un fetus Rh + positiu
Si la mare, abans de quedar-se embarassada, ha generat ja anticossos anti D per algun motiu: sigui perquè ha rebut alguna transfusió Rh+ o bé si ha tingut un embaràs anterior d’un fill Rh+, apareix la incompatibilitat. Però a vegades, la diferència de Rh no es descobreix fins al segon fill perquè al primer part, la mare encara no ha pogut crear anticossos contra la substància Rh.
En un estudi recent en el que ha participat el Banc de Sang s’ha vist que un 60% de les mares Rh – negatiu són portadores d’un fetus Rh + positiu.
La incompatibilitat Rh afecta aproximadament el 5% de les parelles. Un 10% de les mares Rh- es sensibilitza després del seus primer embaràs i el 30% ho fa després del segon embaràs.
El tractament preventiu: opció del tot efectiva
Avui en dia hi ha la sort que existeix tractament per a evitar-ho i fer prevenció: s’administra a la mare dues injeccions d’immunoglobulina anti-Rh que inactiven els anticossos de la mare contra la substància Rh del fetus. Fa uns cinquanta anys, en canvi, els nadons morien per l’anèmia produïda per la destrucció dels seus glòbuls vermells per part dels anticossos de la mare.
Per aquesta raó és tan important que les dones en edat fèrtil Rh-, si han de rebre una transfusió, sigui sempre Rh-. Malauradament, només un 15% de la població és Rh-, per això és especialment important que les persones d’aquest grup donin sang de forma periòdica.
