| 1 - Serveis de laboratori |
 |
GRUP ABO I RH(D)
• ABO
Mitjançant prova globular, enfrontant les hematies a estudiar a reactius anti A, anti B i anti AB i prova sèrica que enfronta el sèrum a estudiar amb hematies A1 i B.
• Rh(D)
Utilitzant dos reactius anti D monoclonals per detectar la variant més freqüent, DVI.
|
|
4.2.- DETERMINACIÓ DE GRUPS SANGUINIS (X ANTÍGEN COMÚ)
Utilització de reactius monoclonals per als antígens Rh (C,c,D,E,e), Kell (K) i Kidd (Jk a i b).
Per a la tipificació de la resta d'antígens comuns s'utilitzen els reactius més específics i sensibles.
|
|
4.3.- DETERMINACIÓ DE GRUPS SANGUINIS (X ANTÍGEN PÚBLIC/PRIVAT)
Utilització de reactius específics comercials o propis obtinguts de persones sensibilitzades i estudiades en el laboratori d’immunohematologia del BST o per intercanvi de col·laboració amb altres centres de referència.
|
|
4.4.- TIPIFICACIÓ MOLECULAR RhD/CE, DUFFY I ALTRES SISTEMES DE GRUP SANGUINI
A partir de DNA obtingut de sang o líquid amniòtic, utilitzant tècniques de PCR.
|
|
4.5.-RESOLUCIÓ DE PROBLEMES COMPLEXOS EN LA DETERMINACIÓ DEL GRUP ABO, RH O D'ALTRES
El diagnòstic serològic de subgrups febles dels antígens ABH, de variants o modificacions de l'expressió d'altres antígens eritrocitaris o de dobles poblacions no transfusionals suposa la utilització d'una o diverses de les següents estratègies:
• adsorció-elució d'anticossos i estudi de l'eluït.
• investigació de la presència dels antígens estudiats en altres components orgànicsdiferents de les hematies: saliva, plasma, etc.
• utilització d'anticossos monoclonals per la separació de poblacions eritrocitàries.
• utilització d'anticossos policlonals o monoclonals per detectar i identificar variants dels diferents antígens: B adquirit, D, Kell, Duffy, etc.
|
|
4.6.- PROVA DE L'ANTIGLOBULINA DIRECTA (PAD)
S’utilitzen dues antiglobulines diferents polivalents IgG+C3d.
|
|
4.7.- ESTUDI D'UNA MOSTRA AMB UNA PAD POSITIVA DE BAIXA COMPLEXITAT
Inclou els estudis següents:
• PAD realitzada amb reactius monoespecífics.
• Titulació de la PAD amb el reactiu/s monoespecífics.
• Grup ABO, Rh i tipificació dels antígens Kell , Kidd a i b amb reactius monoclonals
• En cas de transfusió recent, separació de la fracció rica en neòcits per fer la tipificació dels antígens esmentats.
• Estudi de l'eluït obtingut de les hematies del malalt en les condicions necessàries per detectar anticossos de la classe trobada en la PAD.
• Estudi del sèrum utilitzant el panell d'hematies en una tècnica de l'antiglobulina.
|
|
4.8.- ESTUDI D'UNA MOSTRA AMB UNA PAD POSITIVA I ANTICÒS LLIURE EN EL SÈRUM
Inclou les determinacions esmentades en l’apartat anterior i a mes l’estudi del sèrum amb la finalitat de descartar la presència d'al·loanticossos clínicament significatius mitjançant la realització de:
• Autoadsorcions amb hematies tractades amb ZZAP o EDTA-Glicina i /o adsorcions diferencials amb una o diverses mostres d'hematies conegudes, depenent de si ha estat possible la determinació dels grups, del malalt, Rh , Kell i Kidd.
• Estudi del sèrum adsorbit amb el panell d'hematies utilitzant una tècnica de l'antiglobulina.
Si es detecta C3d en les hematies del malalt: investigació d'aglutinines fredes i d'anticossos de tipus IgM incomplets.
Si es tracta d'una PAD de tipus IgG + C3d: investigació addicional de la subclasse d'IgG.
|
|
4.9.- ESTUDI D'UNA MOSTRA AMB UNA PAD POSITIVA QUE PRESENTA DIFICULTATS SEROLÒGIQUES COMPLEXES
Inclou les determinacions esmentades en els dos apartats anteriors. La complexitat addicional està condicionada per alguna de les següents situacions:
• autoanticossos que semblen al·loanticossos
• identificació d'al·loanticossos en l'eluït
• anticossos de baixa afinitat
• presència d'anticossos dirigits contra antígens públics
• presencia d'anticossos relacionats amb medicaments
|
|
4.10.- TÍTOL D'AGLUTININES DE GRUP ABO
Mitjançant la tècnica de sedimentació a 22ºC amb dilucions dobles del sèrum.
La determinació del component IgG es fa amb la tècnica de l'antiglobulina amb el sèrum tractat amb 2ME o DTT.
|
|
4.11.- ESCRUTINI D'ANTICOSSOS IRREGULARS
Estudi del sèrum amb un panell de 2 o 3 hematies diferents, ampliament tipificades i complementàries, utilitzant la tècnica de l'antiglobulina i si cal una tècnica enzimàtica.
|
|
4.12.- IDENTIFICACIÓ D'ANTICOSSOS IRREGULARS MONOESPECÍFICS
Estudi del sèrum amb un panell d'identificació amb control "auto", isogrup i hematies de sang de cordó, utilitzant la tècnica de l'antiglobulina en medi de baixa força iònica (amb hematies en medi salí i tractades amb papaïna) i la de papaïna en dos temps.
Determinació dels antígens del sistema contra el que va dirigit l'anticòs detectat.
|
|
4.13.- IDENTIFICACIÓ D'ANTICOSSOS IRREGULA
Inclou les determinacions esmentades en l’apartat anterior i d’altres en relació als resultats obtinguts:
En ocasions, la identificació d’especificitats simples, requereix la realització de panells a diferents temperatures i/o l'estudi del sèrum amb 2-ME o DTT.
També es considera un estudi complementari bàsic la titulació d'un anticòs.
La previsió de nous requeriments transfusionals pot fer necessària la determinació dels grups sanguinis Rh complet, Ss, Kell, Duffy i Kidd
|
|
4.14.- IDENTIFICACIÓ COMPLETA DE BARREGES D'ANTICOSSOS COMUN
Amb la finalitat de descartar i/o confirmar la presència de diferents anticossos, s'utilitza una combinació de les següents estratègies:
• tipificació completa les hematies obtingudes de la sang total o de la fracció rica en neòcits.
• utilització de diferents panells constituïts amb mostres escollides segons les especificitats implicades.
• realització d'adsorcions diferencials.
• neutralització del sèrum amb substàncies solubles Lewis, P o plasma isogrup.
• tractament del sèrum amb 2ME o DTT.
• estudi del sèrum amb reactius antiglobulina especials, per exemple antiglobulina monoclonal sense component anti-IgG4.
• altres tècniques: prova de l'antiglobulina en medi albuminós o amb Polietilenglicol (PEG), prova de l'antiglobulina amb hematies del panell tractades amb cloroquina.
|
|
4.15.- RESOLUCIÓ DE PROBLEMES SEROLÒGICS COMPLEXOS EN MOSTRES QUE PRESENTEN UNA IDENTIFICACIÓ D'AL·LOANTICOSSOS POSITIVA
Queden inclosos en aquest apartat els següents tipus de complexitat:
• identificació d'anticossos dirigits contra antígens d'alta i/o baixa freqüència.
• identificació de barreges d'anticossos comuns amb altres dirigits contra antígens d'alta i/o baixa freqüència.
• identificació d'anticossos relacionats amb el sistema HLA.
• identificació d'autoanticossos que semblen al·loanticossos.
|
|
4.16.- PROVA CREUADA
La prova creuada es fa enfrontant el sèrum del receptor amb les hematies de la unitat d’hematies a administrar mitjançant una tècnica de l'antiglobulina en medi de baixa força iònica.
En situacions especials s'utilitzen altres mètodes: sèrum adsorbit, antiglobulina sense component anti-IgG4, sang tipificada per als antígens comuns etc.
|
|
4.17.- PREVENCIÓ DE LA MALALTIA HEMOLÍTICA DEL NADÓ: ESTUDI DE LA MARE
S’inclouen els estudis següents:
• Determinació de l’antigen Rh(D) amb reactius que permeten detectar la variant DVI.
• Escrutini d'anticossos irregulars, utilitzant una tècnica amb antiglobulina.
|
|
4.18.- PREVENCIÓ DE LA MALALTIA HEMOLÍTICA DEL NADÓ: ESTUDI DEL NADÓ
S’inclouen els estudis següents:
• Determinació del grup ABO i Rh(D).
• Prova de l'antiglobulina directa amb reactius polivalents.
|
|
4.19.- DETERMINACIÓ / QUANTIFICACIÓ D'HEMATIES FETALS EN SANG MATERNA
Aquesta determinació es pot realitzar a les mares Rh(D) negatiu amb fill Rh(D) positiu per adequar l'administració de l'IgG anti-D a la quantitat d'hematies fetals presents en la sang materna.
També es pot efectuar en els casos de dobles poblacions trobades en la determinació dels grups sanguínis durant la gestació o en el moment del part.
|
|
4.20.- DETERMINACIÓ QUANTITATIVA DE L'ANTI-D (IgG)
Inclou la titulació de l'anti-D detectat en gestants sensibilitzades. En cas que el títol sigui superior a 1:16 en la tècnica de l'antiglobulina amb hematies CcDee en medi salí, es realitza una tècnica quantitativa d'EIA, sempre que no es pugui fer l’estudi funcional. Totes les mostres s'estudien per duplicat i en paral·lel amb la mostra anterior. La corba de calibració es determina amb l'anti-D standard internacional.
|
|
4.21.- DETERMINACIÓ DE L’ACTIVITAT BIOÒGICA D’UN ANTICÒS
Es fa amb la tècnica de quimiluminiscència amb cèl·lules mononucleades obtingudes de donants.
|
|
4.22.- DIAGNÒSTIC SEROLÒGIC DE NOUNATS AMB UNA PAD POSITIVA PER SENSIBILITZACIÓ MATERNO-FETAL
En aquest apartat s’inclouen les determinacions següents:
• Confirmar la naturalesa de la PAD amb reactius antiglobulina monoespecífics.
• Tipificació ABO i Rh(D).
• Estudi de l'eluït obtingut de la sang de cordó amb un panell adequat al tipus d'incompatibilitat fetomaterna.
|
|
4.23.- panell D'ESCRUTINI D'ANTICOSSOS AL 50% (3 ML)
Es tracta d’un panell constituït per 2-3 mostres d'hematies suspeses al 50% en líquid de conservació.
|
|
4.24.- HEMATIES SENSIBILITZADES AMB IGG AL 3% (X ML)
Es una suspensió d'hematies sensibilitzades amb IgG que s’utilitzen per al control de la tècnica de l'antiglobulina.
|
|
4.25.- CONTROL DE QUALITAT D'UNA ANTIGLOBULINA
S'efectua la determinació del contingut (dilucions dobles progressives) d'anti-IgG, anti-C3b, anti-C3d i anti-C4 d'una antiglobulina determinada. Es comprova l’absència d'altres anticossos contaminants.
|
|
4.26.- GENOTIP HLA-B27
Determinació realitzada per PCR-SSP.
|
|
4.27.- FENOTIP HLA-AB
|
|
4.28.- GENOTIP HLA-A I/O B BAIXA RESOLUCIÓ
Determinació realitzada per PCR-SSP en mostres que presenten problemes de tipificació serològica per una escassa viabilitat cel·lular, per especificitats complexes, o per altres motius.
|
|
4.29.- GENOTIP D’ ESPECIFICITATS HLA
Determinació d’especificitats concretes realitzada per PCR-SSP.
|
|
4.30.- GENOTIP HLA-DR BAIXA RESOLUCIÓ
Determinació realitzada per PCR-SSO en la variant de "reverse dot-blot" combinat o no amb PCR-SSP.
|
|
4.31.- GENOTIP HLA-DR ALTA RESOLUCIÓ
Determinació realitzada per PCR-SSO en la variant de "reverse dot-blot" combinat o no amb PCR-SSP.
|
|
4.32.- GENOTIP HLA-DQ ALTA RESOLUCIÓ
Determinació realitzada per PCR-SSO en la variant de "reverse dot-blot" combinat o no amb PCR-SSP.
|
|
4.33.- IDENTIFICACIÓ D'ANTICOSSOS LIMFOCITOTÒXICS
S' efectua en aquelles situacions en què sigui necessari: trasplantament d'òrgans, citopènies neonatals, identificació d'anticossos eritrocitaris, reaccions febrils no hemolítiques posttransfusionals, transfusió ineficaç de plaquetes i en altres situacions. S’utilitza una tècnica de citotoxicitat.
|
|
4.34.- PROVA DE L'ANTIGLOBULINA DIRECTA (PAD) EN PLAQUETES
S'utilitza la tècnica d'immunofluorescència amb plaquetes tractades amb paraformaldehid i antiglobulines polivalents i específiques anti-IgG, Ig-M i Ig-A.
Sempre es realitza un control negatiu amb plaquetes de persones sanes.
Abans de fer la PAD es fa una determinació de la xifra de plaquetes en mostra de sang en EDTA i en citrat.
|
|
4.35.- ESTUDI D'AUTOANTICOSSOS ANTI-PLAQUETES
Inclou les determinacions següents:
• xifra de plaquetes en mostra en EDTA i en citrat
• estudi de la PAD
• investigació d'anticossos en l'eluït obtingut de les plaquetes en estudi i en el sèrum amb antiglobulines polivalents i monoespecífiques anti-IgG, anti-IgM i anti-IgA
• valoració del grau d’afinitat de l’anticòs detectat
|
|
4.37.- ESTUDI D'UNA MOSTRA AMB UNA PAD POSITIVA QUE PRESENTA DIFICULTATS SEROLÒGIQUES COMPLEXES
Inclou les determinacions efectuades en l’apartat anterior i les especificades a continuació:
• identificació d'anticossos HLA i/o barreges d'anticossos en el sèrum
• estudi d'anticossos dirigits contra antígens críptics: EDTA i o PFA dependents
• estudi d'anticossos relacionats amb medicaments
|
|
4.38. - ESCRUTINI D'ANTICOSSOS ANTI-PLAQUETES
Aquest estudi es fa en els casos de reacció febril posttransfusional no hemolítica i en citopènies neonatals, aplicant la tècnica d'immunofluorescència amb plaquetes tractades i sense tractar amb cloroquina.
|
|
4.39.- IDENTIFICACIÓ D'ANTICOSSOS ANTI-PLAQUETAS MONOESPECÍFICS
Mitjançant la utilització d'un panell de plaquetes tipificades pels sistemes HPA-1,-2, -3, i –5 en les tècniques de fase sòlida i/o immunofluorescència.
|
|
4.40.- IDENTIFICACIÓ DE BARREGES D'ANTICOSSOS
Inclou les determinacions efectuades en l’apartat anterior i amb la finalitat de descartar i/o confirmar la presència de barreges d'al·loanticossos s'utilitza la tècnica de MAIPA amb diferents anticossos monoclonals dirigits contra les diferents glicoproteïnes de membrana.
|
|
4.41. - RESOLUCIÓ DE PROBLEMES SEROLÒGICS COMPLEXOS
En aquest apartat s’inclou la presencia de:
• barreges d'auto i al·loanticossos
• anticossos contra antígens públics
• anticossos dirigits contra antígens críptics
• al·loanticossos en l'eluït
Amb la finalitat de solucionar aquestes eventualitats s’utilitza una combinació de les tècniques de fase sòlida, immunofluorescència, MAIPA, limfocitotoxicitat. En ocasions pot ser necessari realitzar autoadsorcions i/o adsorcions diferencials.
|
|
4.42. - GENOTIP DELS SISTEMES HPA
Es fa a partir de DNA obtingut de sang, líquid amniòtic, cabell, etc.
La determinació es fa per PCR-SSP en les seves variants ASRA i/o SSP.
|
|
4.43.- ESTUDI DE GLICOPROTEÍNES DE MEMBRANA
Utilitzant anticossos monoclonals per avaluar possibles alteracions en l'expressió de glicoproteïnes plaquetars en les tècniques d'immunofluorescència o MAIPA.
|
|
4.44.- panell D'ESCRUTINI
Constituït per 2-3 mostres de plaquetes tipificades pels sistemes HPA-1, -2, -3, i -5.
Per utilitzar en la tècnica d'immunoflourescència (congelades) o en la de MAIPA (en suspensió).
|
|
4.45.- SÈRUM CONTROL POSITIU
1 ml de sèrum HLA policlonal i poliespecífic per ser utilitzat en la tècnica d'immunofluorescència.
|
|
4.46.- ESTUDI COMPLET DE NEUTROPÈNIA
Generalment s’utilitza la tècnica d'immunofluorescència amb granulòcits tractats amb paraformaldehid. En ocasions, la tècnica emprada és la d’aglutinació.
S'utilitzen antiglobulines polivalents i específiques anti-IgG, IgM y IgA.
Estudi de la presència d'anticossos en el sèrum i l'eluït.
|
|
4.47.- ESCRUTINI D'ANTICOSSOS CITOPLASMA DELS GRANULÒCITS, ANCA (ETANOL O FORMALINA)
Mitjançant la tècnica d'immunofluorescència sobre neutròfils fixats en porta tractats amb etanol o formalina.
|
|
4.48.- IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS ANCA
Mitjançant la tècnica d’EIA, específica per anticossos anti-PR3 i anti-MPO.
|
|
4.49.- ESCRUTINI D'ANTICOSSOS ANTI-GRANULÒCITS
Aquesta investigació es fa en els casos de reacció febril postransfusional no hemolítica i en citopènies neonatals, mitjançant la tècnica d'immunofluorescència i en ocasions la d'aglutinació.
|
|
4.50.- IDENTIFICACIÓ D'ANTICOSSOS ANTI-GRANULÒCITS
A traves de l’estudi de l'especificitat d'anticossos detectats utilitzant un panell de granulòcits tipificats per els antígens NA, NB, ND i 5a.
|
|
4.51.- GENOTIP NA
Mitjançant el DNA obtingut de sang, líquid amniòtic, cabell, etc. utilitzant la tècnica de PCR-SSP.
|
|
4.52.- TIPIFICACIÓ NB, ND O 5A
Mitjançant les tècniques d’immunofluorescència o d’aglutinació.S’utilitzen reactius obtinguts de persones sensibilitzades estudiades en el laboratori d’Immunohematologia del BST o per intercanvi amb altres laboratoris.
|
|
4.53.- TIPIFICACIÓ FcRIII
Amb la tècnica d’immunofluorescència amb un anticòs monoclonal específic.
|
|
4.54.- ESTUDI REACCIÓ FEBRIL POSTRANSFUSÓ
Inclou la realització de l'escrutini d'anticossos anti-plaquetes, anti-granulòcits i anti-limfócits
|
|
4.55.- PROVA CREUADA AMB PLAQUETES I LIMFÒCITS (X1 A 3)
Enfronta el sèrum del receptor amb les plaquetes i els limfòcits del donant mitjançant les tècniques d’immunofluorescència i citotoxicitat
|
|
4.56.- SEGUIMENT DEL QUIMERISME POST-TMO
Aquest estudi es fa en mostres pre - trasplantament del receptor i del donant i en mostres post – trasplantament del receptor.
Es basa en l’anàlisi de marcadors polimòrfics de tipus microsatèl·lits de DNA (STRs).
|
|
4.57.- ESTUDIS MOLECULARS ESPECIALS SEGONS TIPUS D'ESTUDI
Estudi de mutacions associades a Fibrosi Quística mitjançant la tècnica de PCR-OLA.
|
LIRAD