El malalt receptor d'una transfusió sanguínia ha d'estar informat dels riscos que aquesta pot comportar així com de les alternatives terapèutiques existents. Amb aquesta informació, el malalt o una persona responsable, en cas d'incapacitat del primer, signarà un document anomenat CONSENTIMENT INFORMAT PER A REBRE HEMODERIVATS, que formarà part de la història clínica del malalt.
El "no consentiment" a la transfusió de components sanguinis pot generar situacions problemàtiques, ja que en una situació d'urgència vital, la llei obliga el metge a aplicar el tractament mèdic considerat adient, tot i que s’actuï en contra de la voluntat del malalt.
La jurisprudència considera el dret a la vida, la integritat física i la protecció de la salut com a drets de prioritat absoluta. La vida d'una persona sempre està per sobre de l'autonomia individual.
|
|
