En el nostre país, aproximadament un 83-85% de la població té, a la superfície dels seus glòbuls vermells, una proteïna anomenada antigen Rh(D). Aquestes persones són Rh positiu.
El 15-17% restant no té aquesta proteïna i són Rh negatiu. Quan a la circulació d’una persona Rh negatiu penetren hematies Rh positius (a causa, per exemple, d’una transfusió o d’un embaràs), pot respondre fabricant anticossos anti-Rh, l’objectiu dels quals és destruir les hematies Rh positives.
Si una dona embarassada Rh negatiu és portadora d'un fill Rh positiu, alguns glòbuls vermells del nen poden passar a la seva sang a través de la placenta. Tot i que aquest pas pot produir-se en qualsevol moment de l'embaràs, és més freqüent després de la 28a setmana, en el moment del part i durant un avortament.
L'organisme matern pot respondre (resposta immune) fabricant anticossos anti-Rh que travessen la placenta i ataquen les hematies Rh positiu del nen, o més freqüentment, les del següent fill Rh positiu, causant-ne la destrucció. Aquest fet provoca el desenvolupament d'anèmia en el fetus i l'excés de bilirubina en el nadó, molt perillosa per la seva toxicitat neurològica. És l'anomenada malaltia hemolítica. En els casos més greus, el nen pot arribar a morir.
L'administració a la mare d'immunoglobulina anti-Rh(D), poc després de l'exposició a la sang Rh positiu del fill, suprimeix la resposta immune materna i evita la malaltia. La seva utilització sistemàtica a partir del final de la dècada dels seixanta en tota mare Rh negatiu amb fill Rh positiu gairebé ha fet desaparèixer una malaltia que l'any 1969 causava la mort a 48 nadons de cada 100.000 nascuts vius.
|
|
|
