res res res
Situació   Sou a: Portada > Receptors > Quan s'indica una transfusió de sang > Quan es transfonen els concentrats de plaquetes?
res Receptor res
res res
Quan s'indica una transfusió de sang
Quan es transfonen els concentrats de plaquetes?
Els concentrats de plaquetes es transfonen freqüentment per prevenir hemorràgies en pacients que presenten un nombre baix de plaquetes a la sang o un mal funcionament de les mateixes. La seva finalitat és prevenir hemorràgies, però també es poden administrar per prevenir-les, per exemple, abans d'una intervenció quirúrgica o, en malalts de càncer, després de la quimioteràpia.

Davant d'una indicació de concentrats de plaquetes, és molt important valorar tres aspectes:

•  la xifra de plaquetes del pacient així com la resta de cèl·lules de la sang i les proves de coagulació
•  la presència d'una hemorràgia o el risc de patir-la
•  la causa responsable del nombre baix de plaquetes (trombopènia)

Una disminució en la xifra de plaquetes, per si sola> no és motiu per transfondre concentrats de plaquetes.

Trombopènias: per sobre de 50.000 /µl rarament cal fer una transfusió, excepte en algunes circumstàncies especials

•  Quina es la dosi?

Per tal que l'increment post-transfusional sigui d'unes 20.000 plaquetes/µL, la dosi adequada de transfusió en un adult és de 3x1011 plaquetes, és a dir, 300.000 milions de plaquetes.
La quantitat de concentrats de plaquetes per transfondre dependrà del seu origen. Si procedeixen:

• d' afèresi: la dosi, per a un adult, acostuma a ser d’una unitat.
• de capes leucoplaquetàries: la dosi habitual és d’un “pool” (mescla) fabricat a partir de 4 o 5 donacions de sang total

En pediatria: s'administren 10 ml de concentrat de plaquetes per quilo del nen.

La freqüència d'administració estarà d'acord amb la indicació clínica. En profilaxi, l'habitual és 1 dosi cada 24-48h. En el cas d’intervencions quirúrgiques, es transfondran immediatament abans de la cirurgia.

•  Quins efectes desfavorables poden produir-se?

La transfusió de plaquetes pot produir alguns efectes desfavorables, que es donen amb més freqüència que en altres actes transfusionals. Aquests efectes desfavorables són els següents:

• reaccions febrils: encara que cada vegada són menys freqüents gràcies a la utilització de components sanguinis sense glòbuls blancs (leucorreduits)
• contaminació bacteriana: és poc freqüent tot i que succeeix més sovint que en altres components sanguinis, ja que les plaquetes es conserven a 22ºC.
• al·loimmunització: producció d’anticossos contra els diferents components sanguinis, que pot afectar el rendiment de transfusions posteriors.

Quan es transfonen els concentrats de plaquetes?
Anar dalt de la pàgina  Pujar
res