Pacients
En termes generals, la transfusió de sang és un procediment terapèutic que té per objectiu corregir dèficits hematològics. Tanmateix, en alguns casos, pot provocar l'aparició d'efectes desfavorables: les anomenades reaccions transfusionals o reaccions adverses, que designen qualsevol efecte contrari o imprevist provocat per la transfusió d'un producte hemoteràpic.
Tot el procés que els bancs de sang duen a terme pretén evitar aquestes incidències. Tot i això, aquestes situacions continuen produint-se. L'explicació és que les proves fetes in vitro són un pobre reflex del que succeeix in vivo i que, durant el transport, l'emmagatzematge i l'administració de les unitats de sang, poden ocórrer esdeveniments que comprometin la seguretat dels receptors.
Cal dir que el ventall clínic de les reaccions transfusionals i de les seves possibles conseqüències és molt ampli: pot anar des d'una lleu molèstia per al receptor fins a conseqüències fatals.
Les reaccions transfusionals poden donar-se en qualsevol moment en el transcurs del procés però també després d'haver finalitzat. En funció del moment en què apareguin, les classificarem com a:
La causa pot ser de tipus:
Una reacció transfusional pot ser provocada per qualsevol dels components hematològics transfosos: hematies, plasma o plaquetes. Cal assenyalar però, que el component més propens a provocar reacció són les plaquetes, i sobretot en receptors que han rebut moltes transfusions o que han passat per diversos embarassos.
Les reaccions més freqüents són la reacció al·lèrgica i la reacció de tipus febril no hemolítica (sense hemòlisi). Ambdues són molt desagradables però tenen poca gravetat per al pacient.
A partir dels resultats d'aquests estudis, es prendran les diferents mesures per a transfusions posteriors. Un cop descartat el quadre d'hemòlisi per incompatibilitat ABO i davant la sospita d'altres tipus de reaccions, es faran les proves que es considerin necessàries, com ara el cultiu dels productes implicats en la transfusió o l'estudi de diferents anticossos.
Depenent del tipus de reacció, s'iniciarà un circuit de notificació ordinari o un d'urgent (alerta ràpida). En el primer cas, caldrà emplenar un formulari específic i fer-lo arribar al coordinador d'Hemovigilància del Banc de Sang i Teixits, qui un cop valorat i validat l'inclourà en el registre d'Hemovigilància de Catalunya.
En el cas d'una notificació urgent, s'haurà de contactar ràpidament amb coordinador d'Hemovigilància del Banc de Sang i Teixits (o amb el metge de guàrdia, si el primer no hi és) per telèfon i emplenar també el corresponent formulari d?alerta ràpida perquè en quedi constància.