Receptors

Immunoglobulina ANTI- Rh (D)

Per què s'utilitza la immunoglobulina anti-RH (D)?

En el nostre país, aproximadament un 83-85% de la població té, a la superfície dels seus glòbuls vermells, una proteïna anomenada antigen Rh(D). Aquestes persones són Rh positiu.

El 15-17% restant no té aquesta proteïna i són Rh negatiu. Quan a la circulació d'una persona Rh negatiu penetren hematies Rh positius (a causa, per exemple, d'una transfusió o d'un embaràs), pot respondre fabricant anticossos anti-Rh, l'objectiu dels quals és destruir les hematies Rh positives.

Si una dona embarassada Rh negatiu és portadora d'un fill Rh positiu, alguns glòbuls vermells del nen poden passar a la seva sang a través de la placenta. Tot i que aquest pas pot produir-se en qualsevol moment de l'embaràs, és més freqüent després de la 28a setmana, en el moment del part i durant un avortament.

L'organisme matern pot respondre (resposta immune) fabricant anticossos anti-Rh que travessen la placenta i ataquen les hematies Rh positiu del nen, o més freqüentment, les del següent fill Rh positiu, causant-ne la destrucció. Aquest fet provoca el desenvolupament d'anèmia en el fetus i l'excés de bilirubina en el nadó, molt perillosa per la seva toxicitat neurològica. És l'anomenada malaltia hemolítica. En els casos més greus, el nen pot arribar a morir.

L'administració a la mare d'immunoglobulina anti-Rh(D), poc després de l'exposició a la sang Rh positiu del fill, suprimeix la resposta immune materna i evita la malaltia. La seva utilització sistemàtica a partir del final de la dècada dels seixanta en tota mare Rh negatiu amb fill Rh positiu gairebé ha fet desaparèixer una malaltia que l'any 1969 causava la mort a 48 nadons de cada 100.000 nascuts vius.

Què és la immunoglobulina anti-D?

És un producte sanguini preparat a partir del plasma humà. El plasma és la part líquida de la sang que conté múltiples proteïnes, entre les quals trobem les immunoglobulines, produïdes pels glòbuls blancs (leucòcits) amb la missió d'atacar i destruir qualsevol organisme estrany (gèrmens, cèl·lules sanguínies, proteïnes, entre d'altres) que penetri en el nostre cos.

Mitjançant tècniques industrials complexes, és possible separar i concentrar immunoglobulines específiques per utilitzar-les en el tractament o la prevenció de malalties.

La immunoglobulina anti-Rh(D) s'obté de plasma humà, recollit mitjançant plasmafèresis, de molts donants de sang sang Rh negatiu, que han fabricat un anticòs dirigit contra els glòbuls vermells Rh positiu, com a conseqüència de contactes previs amb sang d'aquest grup per embaràs o transfusió. També pot ser provocat, amb el consentiment del donant, per injeccions repetides de petites quantitats de sang Rh positiu.

Encara que se l'acostuma a anomenar "vacuna", en realitat no ho és. A diferència de les vacunes, que fan que l'organisme fabriqui anticossos de manera activa generant una protecció molt duradora, la immunoglobulina anti-Rh(D) és un anticòs passiu que només evita la immunització, fet que obliga a administrar-ne una nova dosi cada vegada que es produeix una nova exposició.

Quan s'administra immunoglobina anti-RH (D)?

La immunoglobulina anti-Rh(D) s'administra a dones Rh negatiu, no immunitzades, és a dir, sense anticossos anti-Rh, ja que un cop apareguin aquests, ja no serà eficaç:

  • en la 28a setmana d'embaràs (profilaxi prepart de malaltia hemolítica).
  • immediatament després del part, si el fill és Rh positiu (profilaxi postpart).
  • quan se li ha practicat una amniocentesi o un altre procediment diagnòstic o terapèutic que requereix uma punció.
  • després d'un avortament, espontani o terapèutic.
  • si presenta pèrdues sanguínies, amb amenaça d'avortament durant l'embaràs.
  • després d'un traumatisme abdominal (per exemple, per accident de trànsit).

S'injecta per via intramuscular o intravenosa, segons el tipus de preparat, i és efectiva com a mínim durant 6 setmanes.