El Banc de Sang ha criopreservat teixit ovàric de més de 340 nenes i dones en gairebé 25 anys

criopreservació medicaments teràpies avançades
  • Són nenes o adolescents amb càncer o alguna altra malalti, a qui el tractament podia afectar la seva fertilitat futura
  • El Banc de sang i teixits criopreserva una mostra del teixit ovàric d’aquestes pacients per a que, en un futur, puguin ser mares
  • El teixit es criopreserva amb un procés de congelació controlada molt acurat que acaba en tancs de Nitrògen líquid a -196Cº
  • Les pacients són majoritàriament de l’Hospital Sant Joan de Déu i també de l’Hospital de la Vall d’Hebron

Des de l’any 2000, el Banc de Sang i Teixits ha criopreservat més de 340 mostres de teixit ovàric extret de nenes, joves i dones adultes afectades per una malaltia que pot ser un cáncer, o per un tractament que podia afectar la seva fertilitat.  La majoria d’aquestes pacients formen part d’un programa pioner de criopreservació de teixit ovàric que és referent a Espanya impulsat juntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu fa 24 anys, encara que el Banc de Sang també reb mostres de pacients de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Aquestes futures dones han estat intervingudes per extreure’ls una mostra de teixit ovàric que els permeti, un cop arribin a l’edat adulta, poder ser mares. Un teixit que el Banc de Sang i Teixits criopreserva després d’un acurat procés de congelació controlada que acaba en tancs de Nitrògen líquid a -196ºC.

 

tancs de criopreservació

Un 43% d’aquests teixits pertanyen a pacients diagnosticades d’un tumor del desenvolupament o càncer durant la infància o adolescència. En les nenes, la congelació d’òvuls no és possible perquè encara no han arribat a la pubertat i per això, en aquests casos, l’única opció possible és extreure i preservar teixit ovàric. També s’opta per aquesta via quan encara que ja hagin passat la pubertat, no hi ha temps de fer l’estimulació ovàrica prèvia a l’extracció dels òvuls, o, mèdicament, no és recomanable

 

L’extracció del teixit ovàric es du a terme a quiròfan, en una intervenció mitjançant laparoscòpia. Un cop extret, les mostres són enviades al Banc de Sang i Teixits on es preparen per la criopreservació i romanen guardades fins que la nena o adolescent arriba a l’edat adulta, vol ser mare i no ho aconsegueix. Llavors, arriba el moment del trasplantament, que es du a terme també mitjançant una cirurgia amb laparoscòpia a l’Hospital que les ha tractat.

 

Un procés especial de congelació controlada fins arribar als -196ºC

 

Tant el procés d’extracció del teixit ovàric de les pacients, com el de recuperació, es fan de manera coordinada amb el Banc de Sang i Teixits amb el mínim de temps possible. Quan reb el teixit, el Banc inicia un procés de congelació especial i molt acurat per a preservar de la millor manera les cèl·lules d’aquestes donants.

En primer lloc, se’l sotmet a dues incubacions amb concentració creixent amb un crioprotector celular. A partir d’aquí, es col·loca en criotubs i se’l sotmet a una congelació controlada especial per tal de preservar al màxim les seves cèl·lules per mitjà d’una càmara de congelació. És a dir, que es congela de forma controlada fins arribar a una temperatura de -196ºC.

L’últim pas és guardar el teixit criopreservat en tancs de nitrogen líquid fins que sigui necessari el seu reimplant. Igualment, quan arriba el moment, en coordinació amb l’equip mèdic que ha de fer el reimplant, es descongela de forma controlada per enviar-lo amb les millors condicions per a la cirurgia.  Al llarg de tot el procés, es realitzen controls de qualitat microbiològica.

 

Taxa d’embaràs del 35%

La criopreservació de teixit ovàric i el seu posterior trasplantament és una tècnica amb una taxa d’embaràs del 35%. El 2012, per primer cop a Espanya, va fer possible que una dona sense ovaris pogués ser mare. A aquesta pacient se li van extirpar els ovaris afectats per tumors benignes. Els metges de l’Hospital Sant Joan de Déu del programa de preservació de la fertilitat li van extreure i conservar una petita mostra del teixit ovàric sa l’any 2003, i li van reimplantar l’any 2011. Després d’un cicle de fecundació in vitro, va quedar embarassada i va donar a llum un nen el juliol de 2012