Vam tenir la sort de poder trobar un cordó, i a més, a prop

El nostre fill, l'Albert, estava a unes colònies de preescolar i li van fer unes anàlisis i el metge de capçalera ja ens va derivar a l'Hospital Sant Joan de Déu. Allà ens van confirmar que tenia una leucèmia que en principi tenia bon pronòstic. Va ser un cop molt fort. Tenia 3 anys. Era l'any 2003. I a partir d'aquí va començar el tractament protocol·lari, amb tot l'armament de fàrmacs que implica això, amb quimio i corticoides, i amb molts efectes secundaris. Vam fer el tractament, però vam veure que la malaltia no revertia. I llavors només ens va quedar l'opció del trasplantament. Jo, que sóc científic, em vaig informar molt per a assegurar-nos que aquesta era la via, per tot el que implicava. I en considerar-ho, va ser a l'Hospital de la Vall d'Hebron que ens van confirmar el trasplantament. Li van fer tot el protocol per poder-lo dur a terme: buscaven un donant de moll d'os que fos compatible, però no existia. I llavors vam tenir la immensa sort que van trobar un cordó umbilical compatible i que a més a més, casualment, estava a l'abast perquè era d'aquí. Estava a la unitat de cordó del Banc de Sang i pel que sabem -perquè la donació és sempre anònima-, era el cordó d'una mare que va tenir una nena a un dels hospitals d'aquí.

Pel que sabem, era el cordó d'una nena nascuda aquí

Un cop localitzat, li van fer la irradiació i el trasplantament. L'Albert va estar 3 o 4 mesos en una càmera d'aïllament, va tenir problemes de rebuig però els van poder erradicar totalment. D'això ja fa més de 14 anys! Actualment, l'Albert té 16 anys i, fora dels controls periòdics que ha de passar, es pot dir que està totalment integrat, estudia batxillerat i fa vida normal. És clar que la quimio i la radiació han tingut els seus efectes però allò important és que ho ha pogut superar. Sempre penso que vam tenir la sort de poder trobar un cordó molt compatible i a prop, que li va salvar la vida, es pot dir que va ser un èxit.