Els quadribarrats, els escapulats i els pericos sumen gairebé 250 donacions de sang i plasma.

El perfil de donants

1 de cada 10 persones que s'han apropat a les campanyes dinamitzades pels clubs de Barcelona s'ha estrenat com a donant. Les iniciatives que impliquen altres col·lectius contribueixen a donar més visibilitat a la donació i a generar un impacte positiu en la societat.

Cal destacar també la participació del públic jove: un 31% dels donants té entre 18 i 34 anys. Tot i que la franja amb més donants continua sent la dels 35 als 54 anys, que coincideix amb la mitjana de donants de sang a Catalunya, l'apropament de joves és clau per assegurar la continuïtat de les donacions.

Arribar a aquest públic jove és un objectiu estratègic del Banc de Sang i Teixits, ja que permet rejovenir el conjunt de donants i garantir el relleu generacional de les persones que ja no poden donar, per edat o per altres circumstàncies.

La necessitat de plasma continua

Per donar plasma s'han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. És a dir, cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.

Com que el plasma és sobretot aigua, la recuperació és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. De fet, es pot donar plasma cada 15 dies i fins a 24 cops l'any.

La crida a la donació de plasma vol recordar la importància de donar la part líquida de la nostra sang; ja que cada vegada hi ha més malalties que necessiten aquest 'medicament' del qual tots en som portadors i que no es pot fabricar.

Cal tenir en compte que el plasma és pràcticament tot aigua, per això, a diferència de la sang, es pot donar amb molta més freqüència, perquè la recuperació és molt ràpida. La donació només de plasma o "plasmafèresi" pot durar entre 40 i 60  minuts i consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via.

D'aquesta part líquida de la sang se n'elaboren els anomenats hemoderivats, medicaments que es fan a partir de proteïnes extretes del plasma, i que són  vitals per a alguns malalts. Ho són essencialment les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions. Però del plasma no només se'n fan hemoderivats, hi ha una part, el 15%, que es transfon a persones que han perdut molt líquid de cop perquè han patit un accident, els grans cremats, o per recuperar-se després d'un trasplantament o un tractament de càncer.

Més de 3.000 persones necessiten medicaments fets amb plasma de per vida

A Catalunya es calcula que hi ha més de 3000 persones que necessiten medicaments fets amb plasma de per vida, i més de 4000 persones que reben transfusions de plasma anualment. No obstant això, actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: s'haurien de duplicar les donacions de plasma per a poder cobrir aquesta demanda. Com la majoria dels països d'Europa, Catalunya no és autosuficient en plasma i ha de comprar medicaments a l'estranger.