El Banc de Sang i Teixits (BST) i l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) impulsen l’ús de les partícules que usen les cèl·lules per comunicar-se com a teràpies revolucionàries per al futur

El Banc de Sang i Teixits estudia com fabricar i utilitzar de manera terapèutica un tipus de  nanopartícules que son alliberades per les cèl·lules del cos per comunicar-se entre sí. Aquest és un dels àmbits de recerca més prometedors actualment per a les teràpies del futur. Els nous medicaments o teràpies avançades, modifiquen cèl·lules (defenses),  gens i teixits per curar malalties com els càncers. Tanmateix, el següent pas és posar el punt de mira en aquests paquets subcel·lulars carregats d'informació biològica anomenats vesícules extracel·lulars (EVs) amb funcions tan capitals com la regeneració dels teixits i la modulació de la inflamació.

El Banc de Sang i Teixits (BST), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i l'empresa tecnològica reusenca Biosfer Teslab, impulsa de manera destacada el desenvolupament i millora d'aquestes teràpies amb la publicació d'una recerca per aconseguir la fabricació a gran escala de medicaments basats en medicina regenerativa gràcies a aquests 'paquets d'informació' entre cèl·lules que són les vesícules extracel·lulars (EVs).

Les teràpies amb aquestes nanopartícules encara no formen part de la pràctica clínica habitual. Moltes es troben en fase de desenvolupament i es busca demostrar-ne la seguretat, la via, dosi i règim d'administració adequats i l'eficàcia abans que puguin convertir-se en tractaments d'ús generalitzat.

L'estudi coordinat pel BST suposa una injecció per l'avanç d'aquest àmbit terapèutic i ha estat publicat en un dels fòrums d'opinió de més prestigi d'aquest àmbit científic, la revista  Journal of Extracellular Vesicles (JEV). La recerca demostra el potencial d'una tecnologia concreta: la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) com a Tecnologia Analítica de Processos (PAT) per monitoritzar, optimitzar i ampliar la fabricació d'aquestes vesícules extracel·lulars (EVs). Les EVs utilitzades són derivades de cèl·lules mare mesenquimals (MSCs), cèl·lules amb la capacitat única de transformar-se en altres teixits del cos (ossos, cartílag o múscul), i que tenen un gran potencial com a base de noves teràpies en el camp de la medicina regenerativa i la immunologia.

"Poden ser una autèntica revolució per a la medicina, aquestes nanopartícules podrien convertir-se en una mena de drons nanoscòpics capaços de portar medicaments i molècules amb capacitat regenerativa just a les cèl·lules que ho necessiten, fent els tractaments més precisos i menys agressius", explica el dr. Joaquim Vives del Departament de Recerca del BST. Podrien servir, per exemple, en pacients amb infart de miocardi, "injectant aquestes nanopartícules al teixit infartat per a que les cèl·lules no danyades facin crida i es produeixin processos de revascularització i regeneració del teixit malmès", explica Vives, i amb un risc de rebuig molt atenuat al no tractar-se de teràpies cel·lulars.

La RMN permet determinar amb precisió l'estat bioquímic del cultiu cel·lular dins dels bioreactors on es secreten aquestes vesícules, és a dir, valorar si el metabolisme de les cèl·lules és l'òptim i alineat amb el compliment de les Normes de Correcta Fabricació (NCF, o GMP en anglès) que requereix qualsevol d'aquestes teràpies.

Múltiples opcions terapèutiques

La funció d'aquestes nanopartícules és molt àmplia. Actuen com a elements de comunicació amb el sistema immunitari, intervenen en processos com la reparació de teixits i el creixement cel·lular, entre d'altres. Actualment, s'utilitzen com a biomarcadors de diagnòstic molt útils per a la detecció precoç de malalties, ja que són alliberades per tumors i teixits danyats i poden detectar-se directament en mostres de sang.

De cara al futur, aquestes nanopartícules podrien esdevenir elements biològics clau per al transport selectiu de fàrmacs i molècules terapèutiques cap a les cèl·lules que ho necessitin, així com per modular la resposta del sistema immunitari, reduir processos d'inflamació excessiva o, fins i tot, potenciar la resposta immunitària contra tumors. També obren la porta a aplicacions en teràpies gèniques mitjançant el transport d'ARN, així com a la reparació de teixits com el cor, els ossos o el sistema nerviós.

La recerca s'emmarca en el projecte GALVANO, una iniciativa d'R+D+I d'excel·lència cofinançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN) amb 805.428 euros.