“Ara tothom és trasplantable, però el repte és guanyar en qualitat de vida”
El director científic de l’Institut d’Investigació Anthony Nolan des de fa 20 anys, Alejandro Madrigal, serà un hoste freqüent a Catalunya. La llarga col·laboració entre el Nolan i el BST s’estreny: Madrigal estarà una setmana al
mes al BST per impulsar les darreres investigacions conjuntes en trasplantaments del cordó umbilical i selecció de donants en malalties de la sang. És un dels experts mundials en trasplantaments de cèl·lules mare i amb el BST, afronta el repte de liderar alguns dels nous assajos clínics en teràpia cel·lular, el que s’apunta com la pròxima revolució de la medicina. Nolan i BST sumen tota la cadena de recerca mèdica, des del laboratori, a l’assaig clínic.
Autor d’una exitosa novel·la fa tot just un any “Días de rabia“, que qui sap si veurem a les pantalles, confessa que és un enamorat de la cultura ibèrica de fa anys. Va créixer escoltant Serrat i fascinat per Pau Casals. I és un autodidacte complet: “rasca el violí”, mentre escriu ja la segona novel·la i pinta. No dorm més de 5 hores i és llavors quan crear, el relaxa.
Què hi farà aquí al BST?
Jo vinc de l’Anthony Nolan, el primer registre del món de donants no relacionats, creat el 1974. És un centre líder en aspectes d’immunogenètica i en projectes d’ immunoteràpia. Hem col·laborat amb el BST des de fa molts anys: Sergi Querol i Susanna G. Gómez han estat personal nostre i ens han ajudat a fundar el banc de cordó i alguns dels projectes d’investigació actuals, que són conjunts.
Què hi aporta el BST, a la recerca?
A Nolan som una incubadora, i ara el que necessitem és traduir-ho a la pràctica clínica. L’avantatge és que el BST té una gran capacitat de produir productes cel·lulars d’alta qualitat amb totes les condicions regulades de seguretat i, a més, té una xarxa hospitalària que ens permetrà aplicar molts d’aquests productes en assajos clínics. Tenim resultats fascinants en l’estudi que acabem d’impulsar en optimitzar l’ús del cordó umbilical. Pot ser que modifiqui el procediment del cordó umbilical o la selecció de donants.
Què suposarà això pel pacient d’una leucèmia o d’alguna malaltia greu de la sang?
Busquem millorar la qualitat de vida del pacient que es trasplanta. Volem, no tan sols, augmentar-ne la supervivència, sinó la qualitat de vida, i evitar les complicacions serioses post-trasplantament com són les recaigudes, el rebuig i les infeccions. Farem teràpia innovadora cel·lular per poder produir nous productes cel·lulars pels pacients per tal de millorar el trasplantament.
La solució ja no passa per trobar un donant ‘clònic’?
Durant molt de temps el problema va ser trobar el donant compatible perfecte. I encara que hi haguessin més de 28 milions de donants al nostre registre, molts pacients no el trobaven. És per això que es van començar a buscar altres fonts de cèl·lules mare com les del cordó umbilical i, en elles, vam trobar que podíem trasplantar a pacients, encara que els gens no fossin idèntics, cosa que no passava abans amb els donants no familiars.
Es pot ‘fabricar’ doncs, el donant perfecte?
No exactament. La línia d’investigació del cordó umbilical s’ha convertit en vàlida per a tot tipus de trasplantament, fins al punt que n’ha sorgit la modalitat del trasplantament haploidèntic. És el que es fa amb un donant familiar encara que no sigui compatible al 100% perquè se li eliminen les cèl·lules que reaccionarien en contra. Amb això podem dir que pràcticament tots els pacients poden tenir un donant, ja sigui, relacionat, no relacionat, amb cordó umbilical o haploidèntic. Això canvia molt l’èxit dels tractaments, sobretot en països on no hi ha registres de donants perquè es pot usar un donant familiar, pare, germà, o fill, encara que no sigui idènticament compatible.
Quins són els principals problemes del posttrasplantament?
No hem d’oblidar que el trasplantament en malalties de la sang és en casos greus, quan no hi ha alternativa. Només el 50-60% dels malalts sobreviuen. I els que no ho fan és per tres factors: el 50% dels que moren és perquè la malaltia retorna, un 25% és perquè el sistema immune del donant rebutja el pacient, i el 25%, per infeccions. Dels pacients que sobreviuen, molts ho fan amb complicacions serioses i cròniques. Cal que millorem la seva qualitat de vida. Per tant, el que estem fent, a més de trobar donant, és que el trasplantament sigui un èxit.
Quina serà la solució de futur?
Amb el BST les línies de treball iniciades són per entendre certs mecanismes de les cèl·lules i fer que serveixin de teràpia: que regulin l’actuació del sistema immune, que facin prevenció del rebuig o que, fins i tot, tinguin una funció antitumoral. Hem pogut aïllar cèl·lules ‘terapèutiques’ al cordó umbilical des de zero. I ara, estem explorant com podem portar-les al pacient, que sigui una teràpia que permeti millorar el trasplantament i la supervivència.
On hi haurà èxits més aviat?
Comencem a tenir molta informació per poder optimitzar el trasplantament amb cèl·lules de cordó umbilical i amb això incrementar les possibilitats de sobreviure, més fins i tot, que amb el donant no familiar o amb l’haploidèntic.
Com seran els tractaments del futur?
Els aspectes més importants de la investigació són dos: l’ immunogenètic, que tracta d’optimitzar el millor donant pel trasplantament, sigui de cordó o de donant no relacionat i, d’altra banda, la immunoteràpia. Volem localitzar, per exemple, donants que ens puguin donar les seves cèl·lules que reconeguin virus, i amb això transferir-los a pacients trasplantats amb complicacions per infeccions. Això ja es fa, però ho volem fer amb mètodes innovadors.
