Augmenten un 10% els donants de teixits gràcies a les donacions dels forenses de Justícia
- El Banc de Sang i Teixits ha habilitat un quiròfan per extreure teixits a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)
- Des de fa dos anys la seu dels forenses fan donacions de còrnies i ara també de pell, de teixit ossi, lligaments, tendons i artèries
L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s’ha convertit en centre forense pioner en fer donació de teixits, gràcies al nou quiròfan habilitat pel Banc de Sang i Teixits en la seva seu que garanteix les mesures estèrils necessàries, com si es tractés d’un hospital. Això ha permès començar la fase d’extraccions de teixits dels cadàvers que hi arriben, un cop superat amb èxit el projecte d’extracció de còrnies. És la primera vegada a tot l’Estat que un institut forense forma part dels centres subministradors de teixit per a ús clínic.
Des de juliol del 2017, tres professionals sanitaris (un metge i dos tècnics) del Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST) practiquen en el nou quiròfan del Servei de Patologia Forense de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet les extraccions de teixit cutani, osteotendinós, corneal i vascular, que serviran per trasplantar-los a pacients del sistema públic de salut.
Des de llavors s’han registrat a l’IMLCFC un total de 40 donants de teixits, una xifra que suposa gairebé el 10% dels donants anuals de teixits de tot Catalunya. Tots ells han estat donants de teixit músculoesquelètic; una bona part, de teixit cutani; i una quarta part, de cardiovascular (bàsicament artèries). El perfil de donant és un home d’uns 57 anys mort en accident o per malaltia cardíaca, uns deu anys més jove que el donant provinent de l’àmbit hospitalari. L’IMLCFC practica autòpsies a uns 2.600 cadàvers l’any a Barcelona, i es pot extreure teixit d’entre el 15 i el 20% dels donants.
Això ha estat possible gràcies al nou impuls de l’acord signat entre l’IMLCFC, el BST, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el Servei Català de la Salut i l’Hospital Clínic, que ha facilitat i agilitat les donacions de teixits en el cas de morts per accident, o morts naturals extrahospitalàries que no interfereixen la pràctica de l’autòpsia.
La secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Patrícia Gomà, ha destacat que el Departament de Justícia vol “oferir una segona vida als teixits que arriben a l’Institut”. Es tracta de persones joves, que han patit un accident o que han mort per causes naturals. “Els seus teixits poden ajudar a recuperar la salut a persones malaltes”, ha afegit.
El Dr. Esteve Trias, director del Banc de Teixits, sosté “la necessitat de conscienciar els ciutadans de la importància de la donació de teixits, que és la gran desconeguda. Mentre que un donant d’òrgans arriba a set receptors diferents, un donant de teixits pot ajudar més de 100 persones i d’alguns teixits com les vàlvules i les còrnies en som deficitaris”.
Dos anys de donació de còrnies
Els forenses del Departament de Justícia han fet possible obtenir 292 donants de còrnia en els dos anys que porta funcionant el programa, des de febrer del 2016. Aquestes donacions han servit per ajudar a recuperar o a millorar la visió de més de 600 persones. Cal tenir en compte que amb cada còrnia donada es pot ajudar a recuperar la visió a dues persones perquè es pot dividir la còrnia en dos segments diferents que es trasplanten a pacients diferents.
Per segon cop consecutiu, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s’ha convertit així en el tercer centre d’obtenció de donants. L’any 2017 es van registrar 150 donants de còrnies, una xifra que només va ser superada per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb 383 donacions, i l’Hospital Clínic, amb 301. El perfil del donant de còrnies supera els 70 anys ja que el límit de donació se situa als 85 anys.
Com es produeix la donació
El procés d’obtenció d’un donant de teixits comença amb un avís del SEM per mort d’una persona en les condicions que són competència de l’IMLCFC. Això activa tots els actors implicats en el procés de donació: l’Organització Catalana de Trasplantaments; el Donor Center, l’entitat depenent del Banc de Teixits que coordina les donacions al conjunt de Catalunya i que s’ubica a l’Hospital Clínic; i el mateix Banc de Teixits.
A continuació, un infermer ubicat a la seu de l’IMLCFC a la Ciutat de la Justícia fa una primera valoració del donant. En cas de complir els requisits mèdics per ser donant de teixits, contacta amb la família per demanar el consentiment per a la donació i poder-la fer efectiva en coordinació amb el forense de guàrdia. I, finalment, un jutge ha d’autoritzar la donació. Un cop complerts aquests requisits l’equip mèdic de guàrdia que el BST té 24 h al dia es posa en acció i es desplaça al quiròfan de la Ciutat de la Justícia per procedir a practicar l’extracció de teixits del donant, sempre d’acord amb el forense responsable de practicar l’autòpsia. Les característiques dels teixits permeten que es puguin obtenir fins a 24 hores després de la mort. Els teixits es conserven en condicions òptimes fins al moment de ser usats a temperatures d’entre 2 ºC i 6 ºC, -80 ºC o en nitrogen líquid, depenent del tipus.
Un donant de teixits pot beneficiar més de 100 persones
Cada dia hi ha 5 persones a Catalunya que reben algun dels teixits que obté, processa i subministra el Banc de Teixits, i això significa que aquest 2017, més de 3.300 persones s’han beneficiat d’algun d’aquests teixits.
El BST és l’encarregat de manipular, preparar i fer arribar als hospitals els teixits provinents dels donants, que serviran per a moltes intervencions quirúrgiques. A banda de les còrnies, el teixit que més es necessita és el múscoloesquelètic, que també és el teixit més utilitzat en la pràctica clínica. Gairebé qualsevol os es pot obtenir i trasplantar, i es pot utilitzar per a molts casos diferents.
El més freqüent són els recanvis de pròtesis de maluc o genoll per desgast, les fractures en gent gran amb osteoporosis (s’augmenta la densitat òssia), els tumors ossis, les reconstruccions de lligaments i menisc, i moltes altres intervencions en cirurgia ortopèdica; però no solament en cirurgia de l’aparell locomotor es poden utilitzar els empelts musculoesquelètics, sinó que hi ha altres especialitats en què poden fer-se servir teixits tous, com ara ginecologia, urologia, cirurgia plàstica, neurocirurgia, estomatologia (implants dentals), etc.
D’altra banda, la pell també és l’altre teixit més demandat i implantat: el BST distribueix el 100% de la pell de Catalunya, majoritàriament a grans cremats.
L’impacte dels teixits que s’extreuen d’un donant pot arribar a:
- 50-100 receptors de teixit osteotendinós: pacients en situació de pèrdua de massa òssia per accidents, infeccions o tumors. A més, els teixits ossis poden recuperar casos d’inestabilitat articular i inclús substituir tendons malmesos.
- dos receptors de vàlvules cardíaques: poden guarir malalties congènites infantils i patologies valvulars de l’adult degudes a infeccions, traumatismes o envelliment.
- Entre dos i quatre receptors d’artèries: per a casos d’obstrucció important de les artèries
- Quatre receptors de pell per a grans cremats
- 2 receptors còrnies: la majoria de còrnies s’empren en pacients amb edema i distròfia corneal
Trasplantament pioner amb cartíleg fresc
Recentment, la donació de teixits ha permès el primer trasplantament de cartíleg fresc a Catalunya, fet el 2 d’agost passat. Aquesta és una tècnica que es fa a molts pocs centres d’arreu del món i que aquí ha practicat per primera vegada el dr. Pablo Gelber, especialista en lesions complexes de genoll (ICATME-Hospital Universitari Quirón Dexeus i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau). “Es fa servir per a pacients joves amb lesions greus del cartíleg del genoll, en casos en què és l’única alternativa per evitar la col·locació d’una protesi de genoll, poc recomanable donada l’edat, però és una tècnica difícil, cal un donant jove i la logística no és senzilla perquè el cartíleg és especial, ha de ser fresc perquè no és com la resta de teixits que es poden congelar o liofilitzar”, explica el dr. Gelber.
