El potencial terapèutic de la sang de cordó podria ser il·limitat

banc de cordó

Milers de pacients de malalties degeneratives com el parkinson o la ceguera por degradació macular podrien ser els grans beneficiats de l’ús terapèutic de cèl·lules mare ‘fabricades’ al laboratori. Les cèl·lules mares induïdes pluripotents (iPSC) són cèl·lules creades a partir de cèl·lules adultes i tenen un gran potencial terapèutic i regeneratiu. El Banc de Sant i Teixits (BST) està impulsant la creació d’un Banc públic d’iPSC a partir de cèl·lules de sang de cordó umbilical a l’Estat per crear teràpies compatibles amb milers de pacients i per a la investigació amb nous fàrmacs. Aquest és el projecte anomenat IPS-PANIA que dirigeixen el BST i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i que compta amb la col·laboració de 5 bancs més de la resta de l’Estat.

Cèl·lules que poden convertir-se en qualsevol teixit

Banc IPS

Igual que les cèl·lules mare embrionàries, les iPSC tenen la peculiaritat que es poden arribar a transformar en qualsevol altra cèl·lula del cos. Això vol dir que poden ajudar a curar moltes malalties, és a dir, poden substituir les cèl·lules malaltes del pacient, i també es poden usar per testar nous fàrmacs i per intentar simular la malaltia al laboratori per entendre quin és el problema, i crear així teràpies cel·lulars.

L’IPS-PANIA, que acabarà el 2021, és un projecte pioner a Europa i que se situa a l’avantguarda de la investigació amb aquest tipus de cèl·lules al món. De fet, de moment al mon només Corea, Japó, EUA i Regne Unit han començat a crear bancs similars. Al Japó ja tenen en marxa dos assajos clínics amb cèl·lules derivades de iPSC i moltes d’altres d’arreu del mon estan reclutant pacients.

Equip Banc de cordó
Equip del projecte al BST: Belén Alvarez, investigadora, Sergi Querol, director, Quim Vives i Ricardo Casaroli, col.laboradors

El repte principal d’usar aquestes cèl·lules transformades que provenen en origen de la sang de cordó umbilical d’un nounat, és que siguin el màxim de compatibles immunològicament amb gran part de la població a la qual serviran de teràpia. És a dir, que en cas de ser utilitzades en el pacient, generin el mínim de rebuig possible i el cos les reconegui com a ‘amigues’ i no com a agent ‘estranys’. Es calcula que amb molt pocs donants, es pot aconseguir arribar a aconseguir cobrir el 30% de la població. I aquesta és la tasca inicial del Banc, seleccionar aquests ‘donants universals’ de cordó, gràcies a la generositat dels quals, milers de pacients poden veure’s beneficiats en un futur a tot l’Estat.

Al projecte hi participen a més, la Organización Nacional de Trasplantes (ONT), i la Red Española de Donantes de Médula Ósea (REDMO) que tutelaran la cessió dels cordons i el Instituto de Salud Carlos III, que en serà el depositari. Al BST, aquest projecte està dirigit per Sergi Querol, desenvolupat per Belén Alvarez amb la col·laboració de Quim Vives i Ricardo Casaroli.