La Dra. Rut Mora, investigadora del Banc de Sang, avança en el coneixement dels mecanismes naturals del sistema immunitari per lluitar contra virus, infeccions i tumors
La Revista Nature Immunology es fa ressò d’un article clau en l'àmbit de la immunologia
02/12/2025
- L'estudi publicat a la Revista Nature Immunology, referent mundial en immunologia, obre les portes a teràpies cel·lulars més efectives en malalties greus i posa llum a nous mecanismes de comportament dels limfòcits T memòria del sistema immunitari.
- Els limfòcits T són claus en la lluita contra infeccions i cèl·lules anormals dels cos i se n'ha descobert el comportament no explorat que fa que es quedin al teixit afectat i ataquin amb rapidesa si hi ha una segona infecció o la reaparició de cèl·lules anormals latents
- El Banc de Sang fa anys que desenvolupa i produeix teràpies cel·lulars basades en aquests limfòcits
El Banc de Sang i Teixits (BST) centra part de la seva tasca investigadora en recerca bàsica en determinar les claus del funcionament del sistema immunitari contra virus i tumors, amb l'objectiu de millorar les teràpies cel·lulars que tinguin una aplicació clínica directa als pacients.
Aquest és un dels camps de la medicina, el de la immunoteràpia, que actualment concentra l'activitat d'equips de científics d'arreu del món per les esperances de futur que ofereix en la lluita contra moltes malalties greus. La immunoteràpia és un tractament que pot ser personalitzat i que ajuda el sistema de defenses del cos, (el sistema immunitari) a reconèixer i atacar millor les cèl·lules invasores de l'organisme.
La Dra. Rut Mora Buch, investigadora del Banc de Sang i Teixits, i integrant del laboratori de recerca en immunogenètica i teràpia cel·lular avançada ha signat com a primera autora, un estudi destacat sobre el comportament dels limfòcits T memòria publicat enguany a la revista Nature Immunology, referent mundial en immunologia. La descoberta, feta durantl'etapa postdoctoral de la investigadora al Massachusetts General Hospital/Harvard Medical School a Boston, s'emmarca en la recerca del BST per la millora de generació de limfòcits T específics contra virus per fer servir com a teràpia.
La investigació ha descobert un dels mecanismes naturals del sistema immunitari per controlar quins limfòcits T memòria segueixen circulant i quins es quedaran residents en el teixit que ha patit la infecció. És a dir, les molècules que regulen el comportament d'aquests limfòcits T específics (entrenats contra un tipus de cèl·lula 'invasora') que fa que es quedin al teixit afectat inicialment i no tornin al torrent sanguini circulant. Aquestes cèl·lules defensives (els limfòcits T) són fonamentals en immunoteràpia perquè són cèl·lules del sistema immunitari especialitzades en reconèixer i destruir cèl·lules anormals, incloses les canceroses.
Defenses que es queden al teixit com a barrera immunitària immediata
Els mecanismes que controlen aquest comportament encara no explorats i especialment interessants alhora d'incentivar la lluita del sistema immunitari contra tumors o infeccions, perquè la presència dels limfòcits T específics in situ permet una resposta molt més ràpida i immediata en el cas que hi hagi un romanent de cèl·lules anormals o virus latents que es reactiven. "Fins ara s'havia centrat molt l'atenció en els limfòcits T memòria circulants, però ara estem intentant entendre com funcionen aquests limfòcits residents a teixit en la seva forma natural per saber com ho podem aplicar en teràpies cel·lulars en què s'infonen aquests limfòcits als pacients", detalla la Dra. Mora Buch. A la pràctica, l'objectiu del Banc de Sang és poder implementar aquests nous coneixements als limfòcits T específics contra virus d'una persona sana donant, per poder-los expandir, que proliferin al laboratori i així activar-los i infondre'ls com a immunoteràpia cel·lular en malalts que no poden controlar la infecció.
"Ara hem de mirar d'aprofitar aquesta informació per tal d'aplicar-ho a les teràpies que estem desenvolupant, i fer que aquests limfòcits T es quedin als òrgans o teixits i així ser més ràpids i efectius en la lluita contra determinats virus o tumors", explica la investigadora.
La investigació del Banc de Sang en teràpia cel·lular antiviral amb limfòcits T no és nova. El BST, L'Hospital de la Fe de València i l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO) van liderar fa més de 5 anys el primer assaig clínic amb teràpia cel·lular antiviral produïda a Espanya que consistia en administrar limfòcits T específics al·logènics -és a dir, seleccionats a partir de donants-, per al tractament d'infeccions per citamegalovirus (CMV).
Entre els treballs de recerca duts a terme actualment per l'equip del laboratori de recerca en immunogenètica i teràpia cel·lular avançada del BST, en destaca de producció de limfòcits T específics contra el virus BK, amb l'objectiu d'obtenir més dosis i de més proporció de cèl·lules específiques contra virus.
Els donants de defenses, imprescindibles en les teràpies cel·lulars
Les teràpies cel·lulars són possibles gràcies als donants de cèl·lules voluntaris sans que s'ha comprovat que han passat determinades infeccions i les han superat. Per tant, són donants que tenen una bona memòria immunitària contra un virus concret i poden ajudar a pacients que ho necesistin. Es tracta de donants del registre REDOCEL que estan disponibles per fer donació de leucòcits (glòbuls blancs) quan se'ls truca.
El ReDoCel és l'únic registre de donants de defenses que existeix a l'Estat i va ser creat pel Banc de Sang i de Teixits de Catalunya i el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana l'any 2017. Aquest registre permet al BST seleccionar el donant òptim per a la fabricació d'un medicament de teràpia cel·lular, el "ViroTCell", que serveix per tractar infeccions oportunistes en pacients receptors d'un trasplantament, quan no tenen altra alternativa de tractament